Omet al contingut2. El per què del logo
El Najib, germà de l’Anuar (sí, ja aniràs veient —si és que encara no ho saps— que La Renaixença va de família i d’amistats), va ser una mica el nostre àngel de la guarda. Ens va ajudar a mostrar al món allò que nosaltres encara no sabíem explicar.
I ho va fer amb una de les parts més senzilles però, alhora, més complicades de tot el projecte: el nom i el logo de la marca.
El Najib s’havia format en disseny gràfic corporatiu, així que tenia a l’abast totes les eines i recursos per crear una marca de 10. El problema era que, per fer-ho, necessitava entendre què volíem. I la realitat és que ni nosaltres mateixos ho teníem gaire clar.
Li vam explicar la història del primer prototip de nom, Naix, i també la del primer prototip de logo. Amb això, ell va fer la seva màgia.
Després d’unes setmanes, ens vam tornar a reunir. I allà ens va fer la proposta que avui ja coneixes:
— El nom de la marca serà “La Renaixença”.
— I el vostre logo serà un fènix.
Tant el Gerard com l’Anuar se’n van enamorar.
El logo era increïble. Dos únics colors: blanc i negre, negre i blanc. La definició perfecta de com veien el Gerard i l’Anuar el món. (De manera resumida: tots dos tenien el mòbil en ‘mode fosc’.)
I el nom… el nom era perfecte.
La Renaixença.
Després d’haver decidit el logo amb l’ajuda del Najib, quedava una altra gran pregunta: quines cerveses oferiríem?
Començava, doncs, la cerca de les millors cerveses del mercat.
Saps quina va ser la primera cervesa que vam elaborar?
Primer lot etiquetat amb el logo semidefinitiu.
Rep els nous capítols cada dimarts a les 7 h.