12. Qui va confiar quan només era una idea.

Després de tots els errors que vam cometre en aquella primera elaboració, en provar la cervesa i veure que estava prou bona, la Mònica va decidir apostar per nosaltres.

No sé si perquè realment hi confiava o perquè, després de tot el que havíem fet malament, havíem aconseguit que la cervesa sortís bona. Suposo que va pensar que, almenys, teníem la sort de la nostra banda.

El seu paper va ser de sòcia capitalista. Va aportar una part del capital inicial que necessitàvem per posar en marxa el projecte i, durant els primers anys, va agafar el rol d’assessora financera, ajudant-me a revisar els números i, sobretot, a saber si el que volíem fer ens ho podíem permetre o no.

De fet, hi havia una norma bastant clara des del primer dia, estava absolutament prohibit endeutar-nos.

I aquesta manera d’entendre el projecte ens ha condicionat molt. Probablement hem crescut més a poc a poc del que hauríem pogut créixer d’una altra manera, però també ens ha permès arribar fins avui amb un projecte sa i construït amb els recursos que nosaltres mateixos generàvem.

Però la Mònica no només mirava números. Durant els primers anys també va estar al peu del canó a moltes fires, donant un cop de mà.

Actualment, el seu paper ja és una mica diferent. Cada final d’any és qui es mira els informes anuals i ens ajuda a agafar perspectiva: veure com ha evolucionat el projecte, què ha funcionat, què no i cap on estem anant realment.

No ens assessora contínuament ni està pendent del dia a dia. És més aviat l’àngel de la guarda de La Renaixença.

I, com a bon àngel, el desembre del 2025 va venir preparada per a qualsevol desenllaç.

Aquell dia érem a l’entrega dels Premis Emprèn de la Diputació de Tarragona. Érem finalistes i estàvem bastant nerviosos perquè guanyar aquell premi podia significar una empenta important per al futur del projecte.

La Mònica havia deixat preparat un lot de Nadal al cotxe. El pla era senzill, si no guanyàvem, ens el donaria per consolar les penes.

Per sort, no va fer falta. Vam guanyar el premi.

I, amb ell, una bona dosi d’energia per continuar tirant endavant.

Sigui cert o no, La Renaixença sempre podrà dir que ha tingut un àngel al seu costat.

MÒNICA

Fundadora i assessora financera

Enamorada del seu treball i sempre buscant nous reptes, empoderada i de cor bondadós.

Rep els nous capítols cada dimarts a les 7 h.