4. El per què de Llúdriga

Decidir els noms de les cerveses és, probablement, una de les feines que més dificultats ens dona. Potser perquè rebusquem massa o perquè intentem cuidar massa el significat de les coses. Probablement una mica les dues.

La idea de posar-li Llúdriga la va tenir el Gerard, i va néixer d’un sentiment i d’un espai que, en aquell moment de la vida, el marcaven molt: el cau.

Per qui no sàpiga què és, un cau és un espai educatiu d’infants i joves on la tasca educativa gira al voltant de tres grans eixos:

1. País, Catalunya.

2. Persona.

3. Espiritualitat.

Dins d’un cau hi ha les branques, que agrupen els infants i joves segons l’edat. De més petits a més grans:

– Castors i Llúdrigues

– Llops i Daines

– Rangers i Noies Guia

– Pioners i Caravel·les

– Trucs

– Caps

Els infants més petits entren a la branca de Castors i Llúdrigues. És la branca més petita, la que tothom cuida amb molta cura. Els que acaben d’arribar i comencen a descobrint el món.

La Renaixença també era això: una cervesera nova, petita, sense experiència, començant una aventura enorme i sense tenir ni idea d’on ens acabaria portant. Però amb moltes ganes i amb l’estranya sensació de fragilitat i il·lusió convivint alhora.

No vam escollir Castor, principalment perquè la sonoritat de Llúdriga ens agradava molt més.

I sí, spoiler: tots els noms de les nostres cerveses passen una mena “d’anàlisi de sonoritat” abans de ser aprovats. No tenim cap mètode científic, simplement els repetim moltes vegades en veu alta fins que el cervell diu: “sí, aquesta funciona”.

Després de conèixer l’origen de La Llúdriga, segurament ara també et preguntes una altra cosa: com vam acabar fent una Irish Stout?

Logo AEiG l’Estornell. El cau on el Gerard havia sigut cap.

Rep els nous capítols cada dimarts a les 7 h.